Com diu la meva companya, després de veure les wikis dels altres grups t’adones de tots aquells recursos que ofereix la wiki i que no hem utilitzat, i que potser ens haurien estat útils. No obstant això, hem acabat la wiki i pràcticament acabem aquesta assignatura. La part bona de tot plegat és que coneixem l’eina i les seves possibilitats, encara que, aquesta vegada, no les hàgim utilitzat totes.Respecte al resultat final de la wiki, crec que hem aconseguit un format força unificat, amb aportacions de tot el grup i respectant sempre la feina feta per cadascuna de nosaltres. Valoro molt el fet de no haver guarnit amb excés les pàgines de la wiki i haver utilitzat només aquells elements que aporten valor i utilitat per aconseguir l’objectiu que ens havíem marcat.
Quant al funcionament del grup, també sóc del parer que ha estat força complicat, no per les persones, sinó pel fet de treballar de manera virtual i asíncrona, ja que això era nou per a totes. Per part meva, a més a més, hi he d’afegir les tallades de connexió del xat en moments clau al final de la PAC2, la qual cosa em va fer estar una mica al marge del progrés del projecte i potser jo no vaig saber reaccionar, comunicar i participar en les tasques amb la intensitat que jo volia.
Voldria fer constar que un dels millors valors d’aquest grup ha estat el respecte
demostrat per totes les integrants envers la resta i la voluntat per tirar endavant el projecte. Com és normal en les relacions humanes, no és fàcil posar-se d’acord i coordinar des de la distància tres persones amb caràcters, objectius personals, disponibilitats, etc. molt diferents; a l’espai del grup queda constància dels esforços fets per aconseguir una bona comunicació. Ha estat una experiència molt bona que, segurament ens ajudarà en altres assignatures i de ben segur en altres aspectes de les nostres vides particulars.
demostrat per totes les integrants envers la resta i la voluntat per tirar endavant el projecte. Com és normal en les relacions humanes, no és fàcil posar-se d’acord i coordinar des de la distància tres persones amb caràcters, objectius personals, disponibilitats, etc. molt diferents; a l’espai del grup queda constància dels esforços fets per aconseguir una bona comunicació. Ha estat una experiència molt bona que, segurament ens ajudarà en altres assignatures i de ben segur en altres aspectes de les nostres vides particulars.Com també heu dit, aquesta assignatura ha estat una sorpresa darrere l’altra. Cada cop que s’assolia una fita n’arribava una altra, i després una altra. Així que no tinc clar que això s’acabi quan enviem la resposta als nostres lectors; d’aquí a l’onze de gener no sabem què ens espera!
Com que segurament aquesta serà la meva última aportació al bloc, vull aprofitar per agrair a les companyes de grup, la Marisa i la Patrícia, la col·laboració i les tasques realitzades en el desenvolupament d'aquest treball, així com el suport rebut del Joan, el nostre tutor. Per a mi, participar i col·laborar amb vosaltres ha estat una experiència molt enriquidora.
Us desitjo MOLTA SORT!

Hola, Àngels!
ResponEliminaNo m'espantis! Jo tinc molt assumit que amb l'enviament de la resposta als companys ja acabem, eh? Ai,ai,ai!
Tot i els problemes de connexió que has tingut trobo que te n'has sortit molt bé. Com vaig comentar aquí, penso que totes hauríem d'haver reaccionat amb aquest problema que vas tindre al Messenger i triar una altra opció, però potser per massa cabòries que ja teníem ho vam anar deixant passar.
Fins aviat i també merci a les dues, perquè, tot i els maldecaps, si no hagués estat entre totes no hauria pogut ser.
Bones noies ;)
ResponEliminaSento decepcionar-te Patrícia, però estic d'acord amb la Ma Àngels... no estic segura que amb l'entrega d'aquesta resposta a les valoracions fetes als nostres companys s'acabi tota la feina :O!!!
Pel que fa als problemes de connexió, estic d'acord amb tu. I segur que en la propera experiència buscarem algun altra mitjà encara que ens sembli que, a priori, perdem "temps", oi?
Gràcies a les dues... ja ho he dit en altres ocasions però SOM MOLT TREMPADES!!!
Fins aviat ;)
Rastrejadores,
ResponEliminaDoncs jo espero que el Joan no llegeixi aquests comentaris vostres, a veure si li donareu idees i encara ens farà fer alguna altra activitat final, hahaha!
Per un cop que sóc optimista pensant que ja està i em voleu trencar la il·lusió... Que dolentes sou!
Una abraçada!