Normalització

Hola,

Estic fent un curs sobre relacions en l'àmbit de treball. Justament ara s'està tocant el tema dels grups de treball. Fa poc es va parlar sobre les fases per les quals passa un grup de treball: inicial, conflicte, normalització, desenvolupament i dissolució.

Pensant en el nostre grup, crec que ara mateix ens trobem a la fase 3, de normalització, perquè realment ja hem passat la inicial, però també la de conflicte. Penso que ara ens entenem una mica millor.

A veure si podem arribar al final.

Salut!

Els dies no s’aturen i el projecte no avança a la mateixa velocitat, però tampoc està aturat.

Arribada l’hora de començar a redactar, també m’adono que ens queda molt per fer: s’han de tornar a revisar les cerques, llegir-les, extreure la informació que necessitaré per omplir la wiki...

També tinc alts i baixos d’ànim, però no em penso aturar fins que trobi aquelles paraules, frases i paràgrafs que aniran omplint i configurant el nostre projecte.

“Afronta tu camino con coraje, no tengas miedo de las críticas de los demás. Y, sobre todo, no te dejes paralizar por tus propias críticas.” Paulo Coelho

Com en unes muntanyes russes

Aquesta setmana està essent un conjunt de pujades i baixades anímiques constant. Tan aviat penso que anem bé com penso que el temps se'ns tira implacablement al damunt i que no ho aconseguirem.

Ens queden, si fa no fa, 15 dies per entregar la PAC3 i en aquests moments entregar-la en el dia que toca em sembla una fita assolible..., però sé que aquesta sensació és fictícia.

Ens hem repartit part de la wiki i totes estem enfeinades en trobar uns continguts adients... i, almenys en el meu cas, m'adono que amb les cerques fetes fins ara i adjuntades al Zotero no n'hi ha prou per fer el projecte amb cara i ulls.

Em cal més informació, em calen més recursos, i tal com deia en alguna conversa una de les companyes, “tenim molt per anar llegint i destriar què és el que ens convé i què no”.

Llavors em surten dubtes que m'agradaria comentar-los, però sé que elles també deuen estar tan enfeinades com jo i desisteixo en l'intent.

I tinc la sensació física i punyent que en l'últim moment hi haurà alguna cosa que no haurem previst i que ens farà anar més de bòlit que no pas ara.

D'altra banda, penso que no és dolent del tot que la tingui perquè quan passi el que hagi de passar estaré a punt per entomar-ho.

Com us deia... una setmana de neguits i eufòries constant...

Acords Messenger 23/11/2011

 

§         Avui hem acordat distribuir-nos la redacció d'alguns dels apartats del projecte.

§         Cada una s’encarregarà d’una part.

Decidim que l’Àngels s’encarregarà dels tipus d’informació; la Marisa, de la producció científica, i la Patricia, de l’objecte d’estudi i de les institucions o organismes d’on prové la informació.

§         Entre totes revisarem els apartats redactats i acabarem de completar la informació que una altra no pugui trobar.

§         També entre totes consensuarem els canvis que calgui fer als apartats prèviament redactats de manera individual.

§         Finalment, si no podem completar un apartat per falta d’informació, l’eliminarem.

§         Consensuem també que els apartats de les conclusions i webgrafia els deixarem per al final.

“La fuerza reside en las diferencias, no en las similitudes”. Stephen Covey

Com diu la Marisa, tants caps tants barrets.

Ens falta una mica de coordinació. Agafar la iniciativa està bé, però es tracta d’un treball d’equip. Tothom ha de col·laborar i fer aportacions i s’han d'anar treballant les discrepàncies per anar avançant en la direcció i el ritme adequats cap a l’obtenció de l'objectiu.

Ningú va dir mai que això seria fàcil, però sóc optimista i, a poc a poc, anirem avançant cap al final.

Anem creixent

Amb aquesta assignatura es fa difícil trobar moments de desconnexió!

Tot i això, val a dir que estic contenta de la progressió del nostre grup!!!

Quan parlem pel Messenger o ens deixem missatges a l'àrea de debat tot sovint tenim la sensació que no avancem; llavors és quan una de nosaltres fa un comentari determinat i dius: “Ei! que la cosa va bé!” i, com diu la Patrícia: “De mica en mica anem progressant”.

Personalment penso que el que ens passa és que "tants caps tants barrets"; una de nosaltres veu molt clara una cosa i ho explica, i a les altres els sembla bé..., però a mesura que passen les hores o que trobem nous documents o que remenem una miqueta ens adonem que no acabem d'entendre el que aquella persona ha volgut dir o veiem que si es fes d'una altra manera ens sembla que milloraria..., i penso que això és bo. És creixement.

Vol dir que ens escoltem mútuament, que valorem les aportacions de les altres persones del grup i que la mateixa idea vista des de diferents angles agafa un cos, en el nostre cas tridimensional...., i sincerament penso que és una de les coses que se'ns demana en aquest treball:

• Escoltar diverses vegades la mateixa idea ajuda a reflexionar i a madurar-la.

• Seria com el feedback que se'ns proposava a l'inici de la PAC1.

• És un esforç de confiança individual i grupal.

Acords Messenger 17/11/2011

La foto és de Desdibuix

Realment tenim problemes a l'hora de poder connectar-nos les tres alhora. Sort en tenim, de l'espai de debat on podem deixar els nostres comentaris i opinions.

Després d'un estira i arronsa, finalment ahir dues de nosaltres vam poder parlar pel Messenger i pengem aquí el que vam acordar/parlar:

• Parlem de les contestacions que ens hem anat donant des de l'àrea de debat i pensem que ara és hora d'agafar l'índex i desenvolupar un guió.

• Una de nosaltres proposa que el punt de la presentació quedi anul·lat de l'índex i que els seus subapartats quedin un dins de la pàgina de la Presentació i l'altre a la pàgina de Metodologia.

• El primer que ens ve al cap és que potser caldria fer propostes individuals i discutir-les, però

• Ens adonem que, abans de fer propostes individuals, seria millor desenvolupar el mapa conceptual entre totes per veure com i què posarem a la wiki.

• Ens mirem el mapa conceptual que ha fet una de nosaltres amb el gliffy. El mapa representa que ha de ser l'estructura de la wiki i, un cop acabat, caldrà veure què hi posem dins en funció de les nostres cerques de Zotero.

• Quan parlem del que hauria de sortir en una pàgina determinada cap de les dues sap exactament què cal posar, potser definicions? O no?... Pensem que és aquí on hauríem de filar més prim.
  
• Tenim la sensació que haurem de llegir molt i fer resums sobre les cerques fetes amb el Zotero i probablement en altres fonts.
  

• Ens adonem que ens falta la visió de la tercera companya de grup.

Pel que fa a la presentació de la wiki:

• Pensem que pot esperar i veure com evoluciona tot el projecte. Així triarem alguna cosa que hi estigui més lligada.
• A les dues ens sembla bé que a la part esquerra de la wiki hi surtin els punts principals i que tinguem una pàgina amb l'índex amb els punts principals i subapartats i que quan cliquem els punts principals de l'índex s'obri la pàgina on es desenvoluparà el tema.

• Cadascuna de nosaltres ha anat fent petites modificacions a la wiki i les explica a l'altra. Per exemple <> posar-ho al mig es fa des de l'edició de textos, triar al centre. Quedem que avui una de nosaltres ho modificarà allà on calgui de la wiki.
  

La conversa se'ns queda tallada abans de poder concretar qui farà què i si cal o no un altre dia abans de dimecres vinent per parlar del que ha pensat cadascuna de nosaltres respecte al mapa conceptual i quina part agafarà cadascuna de nosaltres.

"Take it easy", però sense encantar-se

Hola, aquesta setmana molt millor.

Em tranquil·litza i m'agrada com el Joan Padrós ens va presentant les coses: primer ens dóna un parell de dies per rellegir l'enunciat de la nova PAC; just ahir, presentació d'una eina per construir els mapes conceptuals...

Ja ho deu veure, ell, com ens agoviem de mala manera.

"Més val que els ho plantegi amb calma", deu pensar.

Vinga, doncs, anem fent, però sense parar.

Setmana no gaire bona

Així és com em sento aquesta setmana. Sense saber com gestionar les tasques que tinc pendents... "Estàs fatal!", m'he sentit dir aquests dies.

He de confessar que aquesta setmana he maleït l'assignatura. Tot i que tinc altres coses a fer, tota la setmana penso en Competències TIC: "Ja està bé!", "Hi perdré els nervis!", "6 crèdits són pocs per a aquesta assignatura!"...

Com he dit, és mala gestió, de les meves hores i les meves tasques. Intentaré millorar aquest punt.

També em sembla que les meves companyes, a vegades, estan una mica nervioses amb l'assignatura. I qui no! Sovint no sabem com enfocar les coses, pensem molt en tot, anem endavant, endarrere... Ara, com a cagadubtes, jo! Tot això forma part de l'aprenentatge d'aquesta assignatura: prendre decisions, acords, saber treballar junts... Com ha dit la meva companya Àngels, això és, segurament, el més difícil.

No m'allargo més, però intentaré quedar-me amb dues coses bones: 

1. Suposo que avui ja podrem entregar la PAC 2, només un dia després del previst.

2. El rau-rau que tenim denota ganes de fer les coses bé i també ganes d'anar totes a una. 

Només és qüestió de saber-ho gestionar.

Valoració de la PAC2

El treball a desenvolupar en aquesta PAC ha estat enriquidor, sobretot perquè han estat activitats que permeten aplicar creativitat i a la vegada conèixer eines noves com són les wikis. Pel que fa al resultat, estic força satisfeta, encara que no acabarem en el termini previst.

Pel que fa a la coordinació i treball en grup, he tingut problemes en la connexió al messenger, seguia les converses dels membres del grup, però no hi podia participar. Tot i haver fet les meves aportacions a l’espai Debat, m’he sentit una mica despenjada del grup i sense poder participar gaire en les tasques col·lectives del projecte, per la qual cosa he de demanar disculpes a les meves companyes.

Com més avança el projecte, més penso que la dificultat d’aquesta assignatura no és pas el temari, sinó més aviat aprendre a treballar en equip. Si de vegades ja és fa difícil posar en comú els criteris parlant cara a cara, com ho arriba a ser quan, a més, hi afegim les dificultats de la comunicació virtual... Ara bé, aquest és ja el present i el futur i per tant UNA MOLT BONA EXPERIÈNCIA !!!

Es pot estar esgotat i feliç alhora?

Som a la recta final de la PAC2 i estic esgotada. Sort que ningú em va explicar com seria fer una assignatura com la CTIC perquè si m'ho arriben a dir...

1. No m'ho hauria cregut.
2. Si m'ho hagués cregut, potser no l'hauria començat!

Segurament que quan acabem l'assignatura m'adonaré que, juntament, amb l'equip hem aconseguit una fita important: bellugar-nos entremig d'eines que mai havíem remenat, i fer-ho amb seguretat!!! Ara, de moment, està resultant una tasca complexa.

D'altra banda, trobo que formem un gran equip!
Tal com ho veig jo som un grup que s'està formant i, de mica en mica, anem trobant cadascuna el seu propi espai dins del grup. Jo n'estic molt contenta!!!

• Tenim una persona que és realista i això ens va molt bé per centrar-nos.
• Tenim una persona que es deixa anar; a vegades sembla que estigui als núvols, però això ens va bé perquè ens dóna “airet”.
• I tenim una persona que entén les dos postures i ens equilibra.

Som tres flors que estan esplèndides!!!

Acords Messenger 4/11/2011

Aquesta nit, a la trobada al Messenger, hem decidit el següent:

- Donar un cop d'ull als materials "d'actitud digital" (per encarar el tema dels criteris de validesa i selecció que ens ajudaran a discernir quines són les cerques més adequades per als nostres objectius). Per fer això podem mirar els projectes virtuals de semestres anteriors.

- Començar a practicar individualment en la creació d'una wiki.

- Propera trobada: diumenge 6/11/2011. 

Primera entrada

Endinsar-se en un món desconegut, això és el que suposa aquesta assignatura per a mi, i especialment el desenvolupament de la wiki.

La comunicació entre les persones és complicat, cosa que s'incrementa molt més quan la comunicació no es produeix en el mateix espai i temps, cara a cara. Suposa un major esforç per a tots arribar a consensuar els diferents punts de vista, posar en comú les directrius a seguir, etc. Encara que el treball en grup ens sembli un exercici més de l'assignatura, no ho és pas, és un fet freqüent al món laboral: equips de treball formats per membres que estan situats en diferents punts del planeta.

Aquest nou repte no serà possible sense l'ajuda i col·laboració de tots els membres del grup o, millor dit, de l'equip, i per descomptat el suport del nostre consultor.

Reptes

Bona nit, Rastrejadores meves, i salutacions als que potser un dia llegireu això.

"En quin una ens hem embarcat amb Competències TIC...!" És de les frases que més he pensat des que vaig començar al setembre aquesta assignatura. "Això és impossible, no pot ser..."

Al principi sembla impossible, sí, ningú sap cap on tirar, tot ho veus negre, però a mesura que van passant els dies, i a mesura que els membres del grup treballen, es va veient una miqueta de claror. El que no veu l'una ho veu l'altra i així anem fent. Tampoc em vull oblidar del Joan Padrós, el nostre consultor, pacient com ell sol i amable com ningú a l'hora de contestar tot el que li anem preguntant.

Avui faig la meva primera entrada al bloc. Aquesta nit puc dir que em començo a sentir còmoda amb l'assignatura i que estic contenta amb el meu grup. Crec que els reptes són bons per a tothom.

Valoració personal PAC2

En la meva valoració personal sobre com està anant la PAC2 puc dir que estic francament contenta.

• Pel que fa a la planificació, a la PAC1 vam haver de demanar un ajornament de lliurament, però, en aquesta PAC 2, de moment sembla que anem prou bé de ritme.

• No tenim, en aquests moments, gaire lligat el que pot ser el nostre primer índex en esborrany, però sí que, com veieu, tenim el bloc en marxa ;)
  

• I això ha estat possible perquè en els acords inicials vam establir, per consens general, que com a mínim un dia a la setmana ens parlaríem per algun mitjà. Pensàvem fer-ho a través del xat de la UOC, però, en no sortir-nos-en, ho hem fet pel Messenger.

• Per mi, com a experiència nova, de moment està resultant molt plaent. Poder parlar amb les meves companyes, tot i que no ens coneixem de res, i parlar dels dubtes que tenim i alhora aconseguir acords, ufff!!!, està essent genial!

• Pel que fa al treball en equip, totes tres ens hem adonat que cadascuna de nosaltres té un caràcter i una manera de fer diferent de la resta. Malgrat aquesta possible dificultat, personalment, penso que ens està resultant enriquidor a cadascuna de nosaltres i de mica en mica anem trobant el nostre equilibri en l’equip.

Un dels nostres punt forts és que podem parlar des del respecte!!!

Valoració personal PAC1

Abans d’exposar la meva opinió personal sobre com està anant la PAC2 faré cinc cèntims de com va anar, per mi, la PAC1:

• La veritat és que vaig anar una mica molt perduda. Vaig intentar crear “aliances” per mitjà del correu personal i de les tres persones amb qui vaig parlar una s’ho va deixar després que parléssim, això va ser molt frustrant!

• Sort que, de mica en mica, entre els correus personals i l’espai de fòrum de l’aula CTIC vam aconseguir fer un equip de 4 persones!!!

• Un cop vam tenir el grup format semblava que no hi havia manera de posar-nos d’acord en temes com el nom o el tipus de treball que hauríem de fer. Era com si ens faltés una persona que “tirés del carro”!

• Ara bé, un cop superats els primers entrebancs, com ara que un membre del grup ho hagués de deixar, el projecte sembla que va començar a agafar “color”. Parlo com si fes mesos que estiguéssim submergits en aquest projecte, però només fa unes setmanes que hi som, i això és perquè està resultant un treball molt intens.

• Respecte al fet que marxés una persona en el moment que ho va fer, penso que ha estat una sort per a les altres tres que hem quedat que ho fes al principi, perquè no vull imaginar què representaria que marxés alguna de nosaltres ara!!!