divendres, 25 de novembre del 2011

Com en unes muntanyes russes

Aquesta setmana està essent un conjunt de pujades i baixades anímiques constant. Tan aviat penso que anem bé com penso que el temps se'ns tira implacablement al damunt i que no ho aconseguirem.

Ens queden, si fa no fa, 15 dies per entregar la PAC3 i en aquests moments entregar-la en el dia que toca em sembla una fita assolible..., però sé que aquesta sensació és fictícia.

Ens hem repartit part de la wiki i totes estem enfeinades en trobar uns continguts adients... i, almenys en el meu cas, m'adono que amb les cerques fetes fins ara i adjuntades al Zotero no n'hi ha prou per fer el projecte amb cara i ulls.

Em cal més informació, em calen més recursos, i tal com deia en alguna conversa una de les companyes, “tenim molt per anar llegint i destriar què és el que ens convé i què no”.

Llavors em surten dubtes que m'agradaria comentar-los, però sé que elles també deuen estar tan enfeinades com jo i desisteixo en l'intent.

I tinc la sensació física i punyent que en l'últim moment hi haurà alguna cosa que no haurem previst i que ens farà anar més de bòlit que no pas ara.

D'altra banda, penso que no és dolent del tot que la tingui perquè quan passi el que hagi de passar estaré a punt per entomar-ho.

Com us deia... una setmana de neguits i eufòries constant...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.