
Som a la recta final de la PAC2 i estic esgotada. Sort que ningú em va explicar com seria fer una assignatura com la CTIC perquè si m'ho arriben a dir...
- No m'ho hauria cregut.
- Si m'ho hagués cregut, potser no l'hauria començat!
Segurament que quan acabem l'assignatura m'adonaré que, juntament, amb l'equip hem aconseguit una fita important: bellugar-nos entremig d'eines que mai havíem remenat, i fer-ho amb seguretat!!! Ara, de moment, està resultant una tasca complexa.D'altra banda, trobo que formem un gran equip!
Tal com ho veig jo som un grup que s'està formant i, de mica en mica, anem trobant cadascuna el seu propi espai dins del grup. Jo n'estic molt contenta!!!
- Tenim una persona que és realista i això ens va molt bé per centrar-nos.
- Tenim una persona que es deixa anar; a vegades sembla que estigui als núvols, però això ens va bé perquè ens dóna “airet”.
- I tenim una persona que entén les dos postures i ens equilibra.
M'agraden les flors, Marisa, i la descripció que has fet de nosaltres.
ResponEliminaI m'encanten les petjades que segueix l'androide amb la lupa!
Gràcies Patrícia!
ResponElimina