divendres, 18 de novembre del 2011

Anem creixent


Amb aquesta assignatura es fa difícil trobar moments de desconnexió!

Tot i això, val a dir que estic contenta de la progressió del nostre grup!!!

Quan parlem pel Messenger o ens deixem missatges a l'àrea de debat tot sovint tenim la sensació que no avancem; llavors és quan una de nosaltres fa un comentari determinat i dius: “Ei! que la cosa va bé!” i, com diu la Patrícia: “De mica en mica anem progressant”.

Personalment penso que el que ens passa és que "tants caps tants barrets"; una de nosaltres veu molt clara una cosa i ho explica, i a les altres els sembla bé..., però a mesura que passen les hores o que trobem nous documents o que remenem una miqueta ens adonem que no acabem d'entendre el que aquella persona ha volgut dir o veiem que si es fes d'una altra manera ens sembla que milloraria..., i penso que això és bo. És creixement.

Vol dir que ens escoltem mútuament, que valorem les aportacions de les altres persones del grup i que la mateixa idea vista des de diferents angles agafa un cos, en el nostre cas tridimensional...., i sincerament penso que és una de les coses que se'ns demana en aquest treball:

  • Escoltar diverses vegades la mateixa idea ajuda a reflexionar i a madurar-la.
  • Seria com el feedback que se'ns proposava a l'inici de la PAC1.
  • És un esforç de confiança individual i grupal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.