
Amb aquesta assignatura es fa difícil trobar moments de desconnexió!
Tot i això, val a dir que estic contenta de la progressió del nostre grup!!!
Quan parlem pel Messenger o ens deixem missatges a l'àrea de debat tot sovint tenim la sensació que no avancem; llavors és quan una de nosaltres fa un comentari determinat i dius: “Ei! que la cosa va bé!” i, com diu la Patrícia: “De mica en mica anem progressant”.
Personalment penso que el que ens passa és que "tants caps tants barrets"; una de nosaltres veu molt clara una cosa i ho explica, i a les altres els sembla bé..., però a mesura que passen les hores o que trobem nous documents o que remenem una miqueta ens adonem que no acabem d'entendre el que aquella persona ha volgut dir o veiem que si es fes d'una altra manera ens sembla que milloraria..., i penso que això és bo. És creixement.
Vol dir que ens escoltem mútuament, que valorem les aportacions de les altres persones del grup i que la mateixa idea vista des de diferents angles agafa un cos, en el nostre cas tridimensional...., i sincerament penso que és una de les coses que se'ns demana en aquest treball:

Vol dir que ens escoltem mútuament, que valorem les aportacions de les altres persones del grup i que la mateixa idea vista des de diferents angles agafa un cos, en el nostre cas tridimensional...., i sincerament penso que és una de les coses que se'ns demana en aquest treball:

- Escoltar diverses vegades la mateixa idea ajuda a reflexionar i a madurar-la.
- Seria com el feedback que se'ns proposava a l'inici de la PAC1.
- És un esforç de confiança individual i grupal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.